Fa gairebé onze anys que és la reina de la casa. Segur que molts de vosaltres la coneixeu, ella és la Sira. La Sira López, perquè tots tenim noms i cognoms. I, es clar, ella no podia ser menys.
Tot i què ben bé podríem dir que és la gran de la família -per allò de què els gossos en fan set per cadascun nostre- és la més menuda, la més mimada y la més maca....
La Sira s'adapta a tot, menys a les maletes. Quan veu que una maleta buida és pujada a casa li agafen tots els mals, s'amaga i no ens ve a fer llepades. Sabem que s'enfada, perquè s'estira al terra i pràcticament ni aixeca l'orella quan veu que li expliquem les coses.
Per tant, hem arribat a la conclusió que la Sira odia les maletes.
Encara no sap que marxem. De fet, aquest cop ni s'ho olora. Quan vegi que la maleta és portada fins al pis de dalt se'n anirà a casa la meva mare, on menja durant tot el dia i té tots els capricis que li són prohibits a casa.
Algun any l'haurem de prendre. Tot i què sabem que les seves vacances a casa la mare són les millors del món.
2 comentaris:
Quina gràcia. El meu gos Tristan, ja fa quatre anys que ens va deixar, dies abans de marxar, quan veia les maletes obertes damunt un llit es posava malalt. Quan tornàvem no ens mirava a la cara durant dos dies...Només ho entenem els que tenim o hem tingut gossos!
Nani
Hola Nani,
M'ha fet molta il·lusió llegir-te!. Compartim més d'una passió, vins i gossos... ah i la gastronomia ens seguim :))
Publica un comentari a l'entrada