2/8/12

De la felicitat de les gallines... a un món Slow


Se'm van posar els pèls de punta a l'escoltar les declaracions del propietari d'una granja de la Conca de Barberà, en una breu informació que va emetre TV3, mentre es mofava sobre la qualitat de vida de les gallines.
Resulta que, ara la Llei obliga als propietaris de granges a fer més ampli l'habitacle on passen la seva vida les ponedores. No us penseu pas que l'administració obliga a què les gallines visquin amb tota mena de luxes. L'únic que fa és exigir una mica més d'espai per a les pobres aus ponedores. I, evidentment, el compliment de la Llei provoca més despeses per als propietaris de granges.

Durant les darreres dècades hem comès autèntiques bogeries forçats per la demanda del mercat i la manca d'escrúpols de productors i consumidors. Tant sols així es pot entendre com l'enciam té sabor a aigua i es cultivat en hivernacles on el vegetal pràcticament no té terra. Mentre que d'altres verdures, animals o peixos són tractats amb tota mena de productes químics per arribar a corre cuita al mercat... sense pensar amb què pot passar més enllà de la imatge del benefici ràpid, ràpid.

Per sort, la cultura canvia i, sobretot, la consciència evoluciona. Als anys 80, a Itàlia, l'oposició davant l'obertura del primer MacDonalds de Roma es va convertir en un moviment que fins i tot tutela estudis universitaris i treballa, a poc a poc, per canviar el món.

Slow Food és un moviment que m'apassiona des de fa molts anys. Per què? Doncs perquè inverteix recursos en recuperar productes autòctons, que es trobaven en vies d'extinció. Perquè vetlla per garantir la sostenibilitat dels territoris. Perquè treballa per canviar el món, tot i que saben que els canvis són molt lents, sovint a contracorrent. Però també són coneixedors que, mica en mica, el cargol avança.

Al Camp de Tarragona està germinant el moviment Slow Food. Productors, ramaders, elaboradors, gastrònoms i amants de la filosofia creada per Carlo Petrini comencen a establir les bases d'una revolució que ens ha de permetre treballar en l'educació, la conscienciació i sobretot una producció sostenible. Benvinguts!








Vídeo: Maggese de Cèsare Cremonini -L'autor canta al guaret, a la terra de conreu que es deixa reposar un o dos anys per tal que reposi-