Des de fa anys i sobretot aprofitant les vacances d'estiu optem per fer intercanvi de casa. L'opció, a més a més d'econòmica, és sobretot enriquidora. Per què? D'una banda coneixes habitants d'altres indrets del món, intercanvies idees, coneixements, però sobretot perquè et permet viure com els veïns del país escollit.
Ara bé, intercanviar la casa és també sinònim de feina al quadrat. En pocs dies et toca fer dissabte, diumenge, dilluns i a tota màquina. És a dir que ho has de tenir tot a punt... fins arribar al més petit racó.
Ahir diumenge, a casa vam fer dissabte. El més gros ja està a punt, ara queden petits detalls com el canvi de llençols, la darrera neteja... i després carretera i manta.
La primera parada està prevista per dissabte a mitja tarda. Si tot va bé, després de 900 quilòmetres, ens aturarem a Gènova. Es tracta d'una ciutat peculiar, amb una gran activitat portuària, està bruta com les ciutats italianes del sud. Malgrat que a vegades sembli una mica insegura, preserva interessants atractius. Tot i què, també ho he de dir, per a nosaltres Gènova és un recés en el camí, bona pasta per sopar i una nit en un llit més que decent.
Sempre que penso amb Gènova la memòria es capbussa per l'interior dels túnels de l'autopista bastida per Mussolini, mentre miro per la finestra i veig la costa escapçada. Crec que fins i tot arribo a olorar el mar. Encara que qui millor us pot parlar de Gènova és Paolo Conte.
Gènova per noi. PAOLO CONTE
3 comentaris:
Un any més, crec que compartirem destinació (si més no, aproximadament). Això nostre, que ja sembla patològic, potser té alguna mena de tractament. O millor que no en tingui cap... Dolce follia.
Ho pintes molt maco, té moltes ventatges..però a mi això de tindre extranys per casa ...no em mola gaire, ves.
Que tinguéu un molt bon viatge!!!
Hola Dafne,
Sí, habitualment es fa coincidir en el temps. Contactem a través d'agència i durant tot l'any vas parlant habitualment.
Les claus les deixes a un amic, veí, o fins i tot tu fas la primera rebuda.
Si en vols més info ja saps:...
Jaume l'únic tractament és fotre el camp. I com m'agradaria :)
Teresa gràcies :) la prova més important és el primer intercanvi, després ja tot és normal.
Publica un comentari a l'entrada