Sobreviure

El camp no és aliè a la crisi econòmica. Si bé cada dia som més els què cultivem la cultura del vi, els pagesos productors de raïm són víctimes del monopoli que exerceixen les grans empreses productores de cava i que fixa uns preus irrisoris per al quilo de raïm que després servirà com a base per a l'elaboració d'un dels productes agroalimentaris catalans que més s'exporten arreu.

Els baixos preus que perceben els pagesos comencen també a tenir els seus primers efectes al camp, després que siguin forces els productors que s'hagin acollit a les ajudes que atorga el govern de la Unió Europea i què fomenta l'arrencada del cep, atenent que hi ha sobreproducció en aquesta Europa globalitzada. 

D'aquesta manera, la Conca de Barberà -la comarca que més s'ha acollit als ajuts europeus- comença a veure com canvia el seu paisatge. Així s'arrenquen els ceps que van començar-se a plantar a partir del segle XIII, amb l'arribada de la comunitat cistercenca, i que durant segles s'havien convertit en el cultiu majoritari en el territori de la denominada Conca Estricta.

Del mar de vinyes verdes comencem a passar al mar de cereals. La collita rep la subvenció europea i pot garantir als productors que es puguin continuar guanyant la vida del camp.

Però més enllà de la justificació econòmica, d’aquest canvi per sobreviure al què s'agafen desesperadament els pagesos del nostre petit país, podem també veure com la natura lluita contra aquesta transformació. I ara, entre els camps segats, encara hi brosten nous ceps, amb la ferma voluntat de sobreviure.