6/12/12

Un món violent


Paidós acaba de publicar en llengua castellana el darrer llibre d'Steven Pinker (Montreal, 1954). L'obra, titulada "Los angeles que llevamos dentro", reflecteix, en opinió d'aquest catedràtic en psicolingüística, el declivi de la violència a la societat contemporània.  Segons Pinker -especialista en l'estudi del llenguatge dels nens- el món actual és menys violent si es compara amb d'altres èpoques de la humanitat. 
Una teoria que probablement provoca moltes reaccions contràries si més no, a l'observar qualsevol diari o informatiu i veure que el món continua convuls, violent i furient. D'exemples, malauradament, en sobren.
De fet, la tesi que defensa Pinker em va venir al cap l'altre dia mentre vam visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l'exposició que mostra les imatges seleccionades i premiades en el World Press Photo 2012, on el dolor n'és l'element comú denominador.



Com el dolor de Fatima al-Qaws que és evident en aquesta espectacular imatge captada per Samuel Aranda. Es tracta de la fotografia guanyadora i mostra el patiment d'una mare que sosté en braços al seu fill, al Yemen, víctima d'un atac amb gas. 
La imatge recorda un dels símbols iconogràfics de la història de l'art: la pietat, la dolorosa... amb noms diversos, però amb un únic sentiment: el sofriment d'una mare mentre sosté al seu fill. Des de Jesús, any 33 de la  nostra era, fins a l'actualitat. XXI segles després, repetim desconsols, símbols, icones.

Però la mostra, summament recomanable, esdevé també un repàs a la història dels darrers 365 dies i dels dolors que commouen el nostre món. Com el de la història de Kryvyi Rih, una prostituta d'Ucraïna, víctima de les drogues... i la humanitat en un excel·lent retrat de Brent Stirton.




Encara que personalment em va colpir molt la història escrita per en Marcos i la Mònica, una parella argentina, que va viure tota la vida en amor, malgrat que en els darrers anys també van haver de compartir-los amb generositat amb un nou inquilí: l'alzheimer. La història està captada per Alejandro Kirchuk.



Us recomano la mostra que colpeix no deixa indiferent i sobretot ens ha de fer reflexionar sobre cap a on anem.

Cap comentari: