Aterrar a Berlin a través de l'aeroport de Shoenefeld és retrocedir en el temps. Ensopegues amb barreres arquitectòniques que haurien d'estar prohibides!. És el primer avís.
L'aeroport té connexió ferroviària. Però la via s'acaba allà. Segon avís!
El metro em produeix un nou xoc. Em dóna la sensació que estic a Barcelona. Sóc petita, estic agafada de la mà dels meus àvis. Veig les rajoles vidriades que recobreixen les parets. Un auster cartell anuncia l'estació. Encara sento a l'àvia Ramona "no et posis els dits a la boca. Hi ha micróbis per tot arreu!".
Arriba el comboi. Nou ensurt. Un envellit i atrotinat tren subterrani de color groc amb centenars d'estampacions de la Brandenburger Tor s'afanya a entrar a l'estació.
La topada és encara més important quan abandones l'estació de Potsdamer Plaz i, de sobte, ensopegues amb la modernitat en majúscules. Grans edificis, llums de colors que t'anuncien les botigues de moda que han proliferat arreu. Fins que tornes a la realitat quan entrepusses amb el mur de Berlin. Quatre llambordes el recorden. M'esgarrifo.
2 comentaris:
Espero que ens vagin guiant i descobrint amb els teus ulls una ciutat.
Bachen (petons italiano-berlinesos), jajajaa!!! No em facis massa cas!!! Petons, d'aquí de la terra!!!
Rebuts els petons!. Jo també et llegeixo Dafne :)
Publica un comentari a l'entrada