Cada cop que arribo a la Toscana retorno a casa.
No sé què em dóna aquesta terra que em fa sentir bé. M'agraden els tons multicolors de les seves terres, el patrimoni que amaguen les esglésies, les cases, o els monestirs. Però també m'apassiona l'art que s'hi va crear i la història que s'hi va escriure.
Probablement per això somio amb Il Casale, un petit paradís que dóna recer a les ànimes cansades. Benvenuti,

27/02/11

Maggese


"Tot torna", "la història és cíclica", "tot es repeteix"... Sempre penso amb aquestes frases i també amb el mític "i puoi si muove" d'en Galilei, quan arriba aquesta època de l'any. Em dóna la sensació que quan voltes pel camp t'adones d'aquest esclat en l'inici del cicle. De nou, tot torna a començar.

Fa uns dies la Júlia em recomanava una passejada. I té raó, esdevé com una alenada d'aire fresc en aquest renéixer d'una primavera que esclata, i ens dóna una de les imatges més boniques d'aquest territori que és casa nostra.

I qui millor parla d'aquest cicle que comença any rere any -per sort- és Cesare Cremonini amb la Maggese que ens va fer descobrir la Raffaella i l'Ivan em va fer compartir. S'enganxa, i és fresca... com totes les primaveres: vita nuova.





 

0 comentaris: