Tornar a començar
Feia dies que hi pensava però, fins ara, no havia trobat el moment. Retornar a casa és dur, però a la vegada també un esclat d'emocions, de companyies recuperades, d'hàbits que es repeteixen i de vicis que ens persegueixen de nou.
I l'inici del setembre, a més de la repressa de les obligacions laborals és també el començament del curs escolar, de les rutines i: dels nous projectes. De fet, a mi m'agrada molt més comptar els anys de setembre en setembre. I aquest curs té uns objectius importants: acabar la llicenciatura i preparar-me per la marató. Bé, la marató de les maratons que espero poder córrer al novembre del 2011 per Nova York.
Aconseguir tot plegat serà també sinònim de renúncies: a estar amb els qui més m'estimo, a enclaustrar-me al despatx durant les nits i els caps de setmana i a córrer per aquests camins de Déu per fer la meva ment i el meu cos més forts.
Així doncs que benvingut el Sant Tornem-hi!.
5 comentaris:
Si senyora. Benvingut sigui!
Desconeixia aquesta afició per córrer!
Molts ànims de cara a la Marató i si no sempre pots fer-hi turisme!
Gràcies Jordi. Espero poder culminar-la, per mi serà una de les grans victòries.
He entrat al bloc tot pensant que el tenies abandonat. Fa temps que no rebo el feed d'actualització. Miraré què ha passat.
Començar sempre és bo. Senyal que som ben vius i amb ganes de fer coses. Molta sort en tot el que t'has proposat!
Sobre la marató del 2011... Ummm..., eeeeh..., deixa que em recuperi, perquè encara estic flipant.
Hola Jaume,
Benvingut!. Sí jo no sóc tant treballadora com tu, que actualitzes el blog amb una mitjana de tres posts nous cada setmana.
I tens tota la raó, ser vius és sinònim de projectes, d'emocions, de ganes de viure. I en el meu cas de ganes de culminar projectes. La marató n'és un d'ells. Això de córrer per Nova York com en Murakami -tot i què no tinc la seves dots per l'escriptura-, treballar el cos com una extensió més de treballar la ment. I... sobretot, complir somnis.
Un baccio
Publica un comentari a l'entrada