Esclat d'emocions
Han passat quatre dies i encara
em resulta difícil poder descriure l'esclat d'emocions que és Il Palio.
L'altre dia llegia a El País que
Il Palio no són els 90 segons que dura la cursa, Il Palio són els 365 dies de
l'any i ben bé és així. La festa és l'esforç d'un barri, del treball
col·lectiu, de l'entrenament... el dur entrenament al què està sotmès el cavall
i també el fantino, però sobretot és el sentit de pertinença a una col·lectivitat
que té un cor viu, que batega sempre i sobretot que fa viure una ciutat com
Siena, amb 55.000 habitants, com si fos un poble.
Siena, doncs, no és pas una
ciutat amb patrimoni. És un patrimoni viu... amb carrers plens de gent que es
comunica, comparteix, gaudeix i amb nenes i nens que encara juguen al carrer,
aliens als turistes que cada dia entren al seu clos de muralles.
De retorn a Catalunya sé, cada
cop amb major convenciment, que aquest petit territori màgic on va esclatar l'humanisme
i el renaixement, és també casa meva, és casa nostra.
Fino sempre!
3 comentaris:
L'altra , a les notícies, va surtir el palio. Vaig pensar en vosaltres !
Ei Teresa, me'n alegro saber-te aquí. T'he seguit al blog i m'ha agradat molt veure com heu gaudit de les vacances.
Ens veiem al setembre... segur que amb nous projectes.
Un petó.
Tu i l'Ivan ens apropeu aquesta màgia que us fa sentir el Palio i la ciutat de Siena, bé, la Toscana.
Un petonet!!!!
Publica un comentari a l'entrada