14/8/10



Deixeu-me morir aquí




Sovint ens fa por la mort, parlar d'ella, fins i tot pensar-hi. Però forma part del procés de la vida. Tanca el cicle que s'obre amb el naixement i es complementa amb tot allò que fem, vivim, sentim o compartim.

L'altre dia, mentre viatjàvem vaig pensar que us ho havia de dir: deixeu-me morir aquí... on el sol desperta als girasols, on el vent acaricia els grans de raïms i d'olives, on les esglésies preserven l'art que més m'agrada, on el brugir dels turistes s'adorm cada capvespre i on les muralles encara tanquen les vides dels veïns de Siena o Lucca.

No sé si mai podré complir el meu somni de viure a la Toscana, per això només us demano: deixeu-me morir aquí i tocar el cel de cotó cada dia del meu món etern.

2 comentaris:

L'À | L'imperdible de L'Ànima ha dit...

M'ha agradat molt el teu bloc i et felicito.

Espero i desitjo que també t'agradi el meu de cultura.

Bon estiu!

Jordi Cirach
L'À | L'imperdible de L'Ànima
http://www.imperdibleanima.blogspot.com

Gemma ha dit...

Gràcies Jordi,

Ara descobriré L'imperdible de l'Ànima i espero poder-lo dur enganxat en les meves connexions a la xarxa.

Ci vediamo!