Deixeu-me morir aquí

Sovint ens fa por la mort, parlar d'ella, fins i tot pensar-hi. Però forma part del procés de la vida. Tanca el cicle que s'obre amb el naixement i es complementa amb tot allò que fem, vivim, sentim o compartim.

L'altre dia, mentre viatjàvem vaig pensar que us ho havia de dir: deixeu-me morir aquí... on el sol desperta als girasols, on el vent acaricia els grans de raïms i d'olives, on les esglésies preserven l'art que més m'agrada, on el brugir dels turistes s'adorm cada capvespre i on les muralles encara tanquen les vides dels veïns de Siena o Lucca.

No sé si mai podré complir el meu somni de viure a la Toscana, per això només us demano: deixeu-me morir aquí i tocar el cel de cotó cada dia del meu món etern.