El meu país és tant petit


Aquesta setmana s'ha celebrat un quart de segle del gran primer concert multitudinari del meu petit país. Segur que molts de vosaltres el recordareu o l'haureu escoltat. El va protagonitzar Lluís Llach, acompanyat per cent mil persones, que es diuen aviat, i va marcar una fita històrica en la música catalana, però també en la d'aquest país nostre.

Jo no hi vaig ser. Però el doble lp que em vaig comprar l'he escoltat centenars de vegades. N'hi ha una, però, sempre m'emociona, se'm fa un nus a la gola que m'obliga a passar salivera i a lluitar contra l'humiteig dels ulls. Es tracta d'"El meu país", una extraordinaria cançó que Llach va crear i ara han versionat molts cantants. Encara que em quedo amb la interpretació que Lídia Pujol va fer dimarts passat en el programa d'en Basté a RAC1. Extraordinària en majúscules.

El meu país, el sentiment per la meva terra, també queda glossat en l'espot que Òmnium Cultural acaba de gravar amb el suport de polítics, periodistes, músics, actors... Ens convida dissabte vinent a la manifestació per el que jo denominaria la DIGNITAT del (meu) nostre país. Hi hem de ser, no podem fallar.