6/6/10




Una nit molt especial

Ahir vaig recollir el guardó que el jurat del XIVè Premi Cristina Requena i Giró de Periodisme ens ha atorgat per La Tertúlia, que s'emet a Ràdio Valls. Us adjunto el discurs, com una manera de compartir amb tots vosaltres el guardó.

Bona nit

Rebre un premi sempre és motiu d’orgull i satisfacció. En aquest cas, però, és especialment significatiu perquè es distingeix un instrument, com és el cas de La Tertúlia de Ràdio Valls, a través del qual poc més d’una vintena de vallencs s’expressen en llibertat, dissabte rere dissabte, sobre tot allò que afecta a la nostra ciutat.

Recordo que quan fa set anys vaig assumir la direcció del programa, la única condició que vaig posar al president del consell d’administració de Ràdio Valls, Àngel Falo, va ser la de poder gaudir de total llibertat i independència. I els puc ben assegurar que així ha estat.

El camí, però, no ha esdevingut planer ni fàcil. La Tertúlia, en aquella època, era vista a ulls de molts polítics locals com un element distorsionador, molest i bastit amb la única intenció d'anar en contra de l'acció de l'equip de govern; per tant, l'enemic a batre. Ho puc entendre, sincerament. Perquè quan manes -i ho fas amb una majoria folgada- desitges que tothom et canti les alabances i deixi de banda la crítica. Però s'equivocaven perquè, justament en la crítica, hi ha la base per aprendre dels errors que de tant en tant es cometen i per millorar la gestió i la imatge de ciutat.

Ara bé, les coses mica en mica han anat canviant. Ítaca ens ha fet mes savis, com va escriure Kavafis i després cantaria Lluís Llach. Amb això vull dir que els polítics han aprés a tolerar la diversitat d'opinions, a conviure amb la crítica i, els més intel•ligents, a treure'n partida. Ara ens segueixen escoltant, segueixen discrepant, però a vegades fins i tot t'adones que hi ha qui fa cas del que diuen els tertulians en benefici de la ciutat i, encara que sigui sotto vocce, et donen la raó i et feliciten.

En honor a la justícia -i com no em canso de repetir- La Tertúlia no seria el què és en primer lloc sense l’aportació dels nostres tertulians: dones i homes que s’estimen aquest petit bocí del país i què intenten fer-lo millor gràcies a les seves aportacions al debat. Però el programa s’emet cada setmana gràcies a l’Edgar Burg i en Miquel Àngel Crisol, ambdós tècnics a Ràdio Valls. Mentre que la cirereta al pastís l’aporta cada dissabte el meu amic, en Pere Toda. A tots tres els demanaria que s'aixequessin i a tots vostès els demano un aplaudiment per a ells.
També m’agradaria acabar fent una especial menció al president del Consell d’Administració de Ràdio Valls, l’Àngel Falo, que aquests dies és fora a l’estranger gaudint d’unes merescudes vacances. I també al Pere Bussé, al Toni Vargas i a la resta de persones que sempre han cregut amb el programa.

A tots ells, però especialment als 5.000 oients que té el programa els vull donar les gràcies més sinceres per ser-nos fidels i donar-nos el gran poder que té el programa. De fet, sense ells aquest premi no tindria cap mena de sentit.

Gràcies a tots!

5 comentaris:

Dafne ha dit...

Realment merescut!!!
Tot i que potser seria falta de modèstia, que tu mateixa et lloessis
la teva feina, cal que ho fem els de fora. I dir-te Gemma, que els equips funcionen, quan el qui ho dirigeix és competent, i sap on ha d'arribar amb elegància i correcció. Tu lideres aquest programa, i per tant, et pertoca a tu en gran part aquest reconeixement. Cert que necessites dels tècnics, dels tertulians i dels oients; però tu ho fas possible!!!
Una abraçada i el meu aplaudiment!!!
Un bacio per te!!!!

Jaume Pros ha dit...

Bé, no puc afegir res que no t'hagi dit ja. Només que estic totalment d'acord amb la Lídia, i dir-te que molts som conscients de la difèrencia tan gran que hi ha entre ser periodista en una gran capital i en una ciutat petita, com la nostra.
En el segon cas, que és el teu, és molt més difícil i meritori poder desenvolupar la feina d'una manera objectiva i allunyada de les pressions. Sovint parles de fets que afecten, directament o indirectament, gent que te'ls trobes cada dia!
Déu n'hi do, l'exercici tan complicat que has de fer de mantenir-te a una distància ajustada que no distorsioni els fets, tu i tots aquells periodistes que treballen en una situació similar a la teva.
Felicitats, un altre cop, a tu i a tot el teu equip i tertulians. Per molts anys!

Gemma ha dit...

Lídia i Jaume, moltes gràcies.

Teresa Ulldemolins ha dit...

Realment, poc et puc dir jo després de les encertades paraules que t'han dedicat le dues persones d'abans.
Només reiterar que per molt d'equip que hi hagi,si la persona que va al davant no és del tot competent, la cosa no funciona. En aquest cas, queda palès que ets una gran professional.
Moltíssimes felicitats!
Ah! i estàs mooolt maca!

Gemma ha dit...

Teresa,

Gràcies. La bellesa per la va donar la Venus!!