Brusel·les surrealista
Espectacular i impressionant són dos dels adjectius que un s’endu després de visitar la primera exposició monogràfica d’obres de la surrealista Frida Kahlo a Europa i que podrà ser descoberta fins el proper 18 d’abril al Paleis Voor Schone Kunsten de Brussel•les. El conjunt format per una vintena de pintures i dibuixos esdevé un recorregut per la cruel vida d’una dona que va fer front a les fatalitats del seu pas per el món dels mortals (primer una polio i després un brutal accident) i també de l’amor.
Però em dóna la sensació que Kahlo sempre s’hauria estimat més ser recordada per l’esperit de lluita i superació que va marcar la seva trajectòria per la terra, on els colors vius ens permeten conèixer el seu univers particular. En el qual no hi falta l’amor per la seva terra: el Coyoacán, per el seu univers on hi havia l’art asteca, els seus animals domèstics o el propi Diego Rivera: Però més enllà d’aquesta realitat més familiar, Frida també hi va recollir en la seva obra la lluita per el feminisme, per la defensa dels drets de les dones i contra la fatal violència de gènere o el seu propi dolor físic causat per les seqüeles de la polio i l’accident de trànsit. Sense deixar de banda la frustració que com a dona va tenir per no poder tenir fills.
Kahlo és un personatge clau del segle XX, com també ho va ser René Magritte, un altre dels protagonistes del surrealisme, en aquest cas europeu, i que com tants d’altres va ser menystingut per el seu govern belga que fins fa ben poc no va obrir un museu, en aquest cas a Brussel•les, per a recórrer la seva extraordinària trajectòria on els núvols blancs suren per un cel blau i els homes de barret es barregen amb les pipes o els ocells.
Brussel•les, però sobretot el seu tarannà tranquil i pausat s’han convertit en un excel•lent escenari per un cap de setmana surrealista (en termes artístics) del què hem retornat una mica més savis i amb el paisatge ben acolorit per poder subsistir fins a l’estiu toscà. Esperem, però, que tot plegat també sigui sinònim de cultura i d’inspiració per a la petita de casa, fascinada per la seva artista més admirada: Frida Kahlo i més enamorada de la seva obra, en el retorn d’aquest cap de setmana on l’art ha esdevingut el protagonista.
2 comentaris:
Espero el divendres per a "exprimir" la petita. Per a ella aquest viatge serà un record especial i, com tu dius, font d'inspiració.No sé si sap encara la sort que té amb els pares que li han tocat.
Hola Teresa,
Sento el retard en la publicació.
Penso que els qui tenim sort sóm nosaltres. La seva il·lusió i agraïment són els millors regals.
Publica un comentari a l'entrada