Cada deu anys

A Valls, el meu poble, acostumem a dissenyar el futur pensant en decennis. És lògic les Decennals marquen la nostra història col·lectiva. Però també són dates per al retrobament amb els amics que han marxat fora o per trobar-nos amb el passat.

Amb plena consciència he viscut dues Decennals. Les del 1991 i les del 2001. En recordo aconteixements, com la inauguració polèmica del Centre Cultural Municipal al 1991 o l'estrena del Kursaal al 2001. També en la memòria visual em quedo amb algunes escenes del 1991 amb la Televisió de Valls que ens prenia tot el temps lliure, però que ens omplia de satisfaccions. I les del 2001 amb una tasca dura al Diari on vaig poder viure espectacles com la inauguració de les festes, a la plaça del Pati i a càrrec dels Comediants. Ah! i sense oblidar el dèficit, el polèmic dèficit.

Ja fa mesos que a la ciutat es pensa amb les festes. De fet, podriem dir que comencen a agafar forma. Mica en mica, s'omplen de contingut unes festes que segurament seran extraordinaries per a vallencs que, com la meva filla Aina, estaran a punt de complir la majoria d'edat.

Hem d'aprofitar les festes però, també per a dissenyar un nou model de ciutat. No solsament des del punt de vista urbanístic, tot i què és important poder incloure el nou pavelló com a escenari de les Decennals i també la recuperada Biblioteca Popular, sinó que el nostre repte ha d'esdevenir social. Quin és el Valls que necessitem?. Com podem aconseguir la implicació ciutadana en tots els vessants?. Quins són els equipaments esportius, culturals... imprescindibles per facilitar el creixement de les nostres filles i fills?.

Són aquests un seguit d'interrogants que m'interessen i em preocupen. Hem de treballar de valent no solsament per fer un bon programa de festes, sinó per definir quin és el Valls d'aquest segle XXI. No podem improvisar més, la ciutat i els vallencs no s'ho mereixen.