22/2/12








Mites que no són invisibles


"Quants matins em queden" es pregunta Paul Auster en les primeres pàgines del "Diari d'hivern". La darrera obra de l'escriptor nord-americà que ahir va aconseguir fer petita la sala d'actes del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Us heu fet mai aquesta pregunta?. Probablement sí. I personalment més m'estimo no saber-ne la resposta.

Tanmateix, quan ens fem grans ens n'adonem de les ferides que han deixat petjada al nostre cos. Són aquelles que ens han fet més mal, que sempre hi seran, com si es tractés d'un recordatori. 

M'agrada llegir Auster. Perquè utilitza un llenguatge planer per explicar-nos tot allò que ens passa als humans. Perquè amb la seva lectura podem recordar emocions, imaginar i sobretot somiar.

M'hauria agradat molt anar dimarts a la tarda al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona per escoltar frases com aquesta: "l'escriptura no serveix per curar ferides" i endur-me estampada la seva signatura en les fulles d'algun dels seus llibres.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

El tinc a la llista de pendents per llegir... a veure que tal està!

Dafne ha dit...

Certament no crec que es pogués viure sabent quants matins ens resten. De vegades saps els que li queden a algú molt proper i és un veritable infern.
Gràcies per apropar-me´l, no he llegit res de res d'ell.
Una abraçada!!!

Gemma Casalé ha dit...

Quanta raó Dafne!. Segur que t'agradarà Auster.