Mil excuses i cap de debò

Quan me'n vaig a dormir penso que l'endemà de bon matí aniré a córrer. Però quan mig obro l'ull sempre tinc mil i una excuses per deixar-ho fins al vespre.
Quan obro l'ordinador sé que tinc moltes pàgines en blanc per omplir. Però sempre em perdo surfejant per internet i el temps corre sense que me'n adoni.
Per això avui tinc ben clar que les excuses s'han de quedar al calaix i com deia Sartre :"hom pot alliberar-se de la seva neurosis, però no es cura d'ell mateix".