31/12/10
Born to run (nascuts per córrer)
S'acaba l'any i a mesura que et fas gran t'adones de la gran quantitat de coses que et poden arribar a passar en un any, un mes, un dia... i fins i tot hores.
Fa tot just un any corria la meva primera cursa. L'Oriol em va acompanyar i el seu pare, el Xavi, ens va apadrinar. I des d'aleshores he corregut centenars de quilòmetres i he viscut milers d'experiències. De tots colors. Però la vida és això. Sentir, gaudir, patir, compartir... En definitiva viure-la. Sempre mirant endavant, cap a l'horitzó, cap als nous projectes.
Avui tornarem a córrer. El Xavi endavant, l'Oriol i jo més a poc a poc. L'Ivan i l'Íria ens esperaran a l'arribada. I tots junts compartirem el goig d'anar endavant, de somiar i de pensar que aquest 2011 serà genial. Una miqueta més que enguany.
Bon any!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
M'hauria agradat estar entre vosaltres, no va poder ser. Però m'alegra saber que tu hi eres, i que gaudies corrent, i això ho traspasses amb les teves paraules.
Que per molts quilòmetres ho puguem celebrar!!!
Tu ets una "crak", ara et queda la Marató!!! Segur que l'assoliràs!
Petons i millor any!
Lídia
Lídia,
Diu l'Ivan que córrer és patir. Potser té raó. Però tu i jo com molts altres córrer també és sinònim de superació, lluita, de provar-se a un(a) mateix(a).
Segur que compartirem moltes curses.
Ens veiem pel camí de Masmolets, oi?
Molta sort.
Publica un comentari a l'entrada