Votar? Esclar que sí!

El meu besavi Marcelino va anar a la presó per ser "rojo". Va transmetre als seus vuit fills la passió per la llibertat, per el socialisme en majúscules. A la iaia Flora li agradava en Felipe Gonzalez. Cada nit s'adormia amb les notícies de la ràdio i al mati dels caps de setmana que venia a Valls, jo em cabussava entre els seus llençols per escoltar les històries d'una generació que va passar fam, que va lluitar i sobretot va fer-se gran amb la cultura de l'esforç.

Segur que a la iaia li agradaria votar diumenge. De fet, ni s'ho pensaria dues vegades. Encara que ara ella és en un altre estat de consciència que no li ho permet. Hem après d'ella, però, que el anar a votar és, sobretot, exercir el nostre dret i deure com a ciutadans. D'aquesta manera, a casa diumenge anirem a votar. A l'Aina li falten uns mesos per poder-ho fer. I l'Íria, bufa si ella pogués -encara ha d'esperar-se uns anys- ja té clar a qui votaria.

Ho sé, ho sé. El vot és secret. Encara que suposo us ho imagineu, oi?.  Votarem amb el cor a la papereta i amb el somni que algun dia no massa llunyà una Catalunya en llibertat serà possible. Gent valenta.