Cultura en majúscules?

Més enllà dels paisatges, l'art, la gastronomía o els colors -dels què en parlaré properament-, aquest darrer viatge a Itàlia m'ha deixat amb el cor encongit, després de parlar amb els màxims responsables de la gestió patrimonial, cultural i turística de Siena, i comprovar que estan vivint en una permanent crisi plena de fracassos. El més greu registrat aquests dies a Pompeia amb l'ensulsiada de la casa dels gladiadors.

El patrimoni d'Itàlia està en perill? Si hem de respondre a la pregunta després de comprovar la pèssima gestió que el govern Berlusconi ha fet de la gestió patrimonial, on les adjudicacions s'han fet a dit a empreses pròximes a la màfia, amb directors tècnics sense preparació i sense donar ni cinc per a la gestió patrimonial i turística. Lamentablement comprovarem que la resposta és afirmativa i, el més perillós, els intel·lectuals estan desmoralitzats, cansats d'anar contracorrent i a punt de signar la seva renúncia al treball per la col·lectivitat.

Davant d'això el poble calla, assenteix i tal vegada no se'n adona que amb aquesta gestió Itàlia pot començar a perdre la gallina que els dóna els ous d'or, amb milions de turistes que cada any omplen museus, esglésies, pobles, ciutats, restaurants o demés instal·lacions turístiques i patrimonials.

La propera convocatòria d'eleccions, encara per determinar però probablement tindrà lloc l'any vinent, serà clau per conèixer no tant sols quin serà el futur polític d'Itàlia, sinó també per a saber si la piazza del Campo de Siena, els Uffici de Firenze o Pompeya es mantindran d'empeus.