Emocions i raons

Aquest matí llegia a Damasio en la seva darrera obra: I el cervell va crear l'home, quan es referia a les emocions tot dient: "els descendents de les emocions, el sentiments emocionals que donen color a tota la nostra vida des que naixem fins que morim, dominen la humanitat en assegurar que aquesta no oblida certes emocions". I realment té raó. Us heu preguntat quantes coses fem moguts per les emocions? és més, jo crec que és impossible separar l'emoció de la raó. Sempre estan vinculades.

Ara bé, no totes les emocions ens fan bategar el cor més acceleradament, o ens posen la pell de gallina, o ens obliguen a somiar amb els ulls oberts. Sí, sí, ja ho sé que no tots els dies donen per això. Però bé, per a mi avui sí que ha estat un dia d'aquests.

Una amiga, d'aquelles que sempre hi són, m'acaba de regalar l'obra de Rachel Cusck que parla d'un estiu a Itàlia. I ho ha fet sabedora que el seu obsequi a mi em suposaria un esclat d'emocions.

Sempre hi ha motius per somriure!

Gràcies