El camí de la memòria

Primer va anar perdent, mica en mica, la memòria. Després ens preguntava quins eren els nostres noms. S'enfadava amb nosaltres i no comprenia què li passava. He d'admetre que aquest camí que ens ha traçat l'alzheimer ha estat dur, cruel, desolador.
Mica en mica, dia rere dia, hem perdut la nostra iaia. Aquesta dona lluitadora, forta, emprenedora i sobretot que ens ha ajudat tant i tant.
Ara, a més de no tenir memòria s'ha quedat sense veu. Assenteix amb el cap quan li dius alguna cosa. Però cada dia que passa te'n adones que fa molts anys vam perdre la iaia, la nostra iaia.
Sé del cert que el final real arribarà aviat. De fet, crec que ella ho desitja amb l'ànima. La mateixa ànima de dona lluitadora i treballadora que sempre ha estat.
Però per a mi, per a nosaltres, aquesta de la imatge sempre serà la de la iaia.