Revolutionary Road

Feia molts dies que no escrivia. Aquest retorn a la normalitat ha esdevingut convuls i això m'ha acabat passant factura.

Malgrat tot, continuo fent els deures i, tot i les obligacions, no he abandonat el vici de la lectura. He passat una bona estona amb La solitud dels nombres primers d’en Paolo Giordano; he gaudit amb la Foguerada d’agost d’Andrea Camilieri. De fet, diria que ha estat el millor llibre que he llegit de l’escriptor italià, amb qui acte seguit vaig continuar amb Les ales de l’esfinx. També m’he cabussat en la primera novel·la de Josh Bazell, que et fa viure amb un ritme trepidant les aventures d’un metge mafiós a Esquivant la mort.

Malgrat que la meva recomanació és, sense cap mena de dubte, per a l’obra de Richard Yates: Revolutionary Road. Si bé la novel·la fou escrita a la dècada dels seixanta, la traducció no s’ha produït fins ara ,coincidint amb l’estrena cinematogràfica. He de confessar però que no he vist la pel·lícula, i no sé si ho faré, malgrat que l’obra és un extraordinari retrat de la societat americana. És una d’aquelles lectures dures, que capten i transmeten els sentiments i les emocions, que et captiva des de la vintena pàgina i no et deixa lliure fins que l’acabes. De debò, recomanable!.

De fet, tot just l'he acabat ara i m'he quedat orfe!. No sé si continuar amb el Mankel o amb Kawakami, una escriptora japonesa que podria prometre. Ja ho veurem. Mentre, el que tinc clar és que he d'acabar el Touraine com a lectura obligatòria. El tràmit crec que serà fàcil.