S’acaba....
Això ja s’acaba. Han passat quinze dies en un obrir i tancar d’ulls.
Avui en parlàvem amb els de casa i tots coincidíem: el millor moment han estat els noranta segons de la cursa del Palio de Siena. Bufa, quin grapat d’emocions...
Un grup d’amics varem viure la festa de les festes toscanes i per acabar-ho d’arrodonir un dia abans ens vam afegir al club d’admiradors del barri de la Civetta. Feia trenta anys que no guanyaven el Palio i l’Anton va fer el pronòstic: aquest any els hi toca.
Dit i fet. Mocadors del barri, seguir tots els detalls previs a la cursa (benedicció del cavall inclosa) i fins i tot reserva al restaurant Papei, el propietari del qual havia estat el president del barri fins feia quatre dies.
Va sortir rodó. Cursa neta, clara i celebració espectacular. Què més li podíem demanar a aquestes vacances?.
Això ja s’acaba. Han passat quinze dies en un obrir i tancar d’ulls.
Avui en parlàvem amb els de casa i tots coincidíem: el millor moment han estat els noranta segons de la cursa del Palio de Siena. Bufa, quin grapat d’emocions...
Un grup d’amics varem viure la festa de les festes toscanes i per acabar-ho d’arrodonir un dia abans ens vam afegir al club d’admiradors del barri de la Civetta. Feia trenta anys que no guanyaven el Palio i l’Anton va fer el pronòstic: aquest any els hi toca.
Dit i fet. Mocadors del barri, seguir tots els detalls previs a la cursa (benedicció del cavall inclosa) i fins i tot reserva al restaurant Papei, el propietari del qual havia estat el president del barri fins feia quatre dies.
Va sortir rodó. Cursa neta, clara i celebració espectacular. Què més li podíem demanar a aquestes vacances?.
1 comentari:
Ciao "civettina"! Estic preparant el muntatge amb les imatges de les vacances d'enguany. He aparcat altres feines (i els reportatges d'anys anteriors) per fer-lo. I és que l'experiència d'aquest Palio ha estat "indimenticabile". També els dos sopars que vam fer plegats les tres famílies. El del dissabte 15, a la Vinsantaia de Castelnuovo Berardenga, amb un Andrea que es va "llençar"...i va fer gala de ser un "maitre" al nivell d'en Roca o la Ruscalleda; i el del diumenge 16, el de la celebració paliesca, a la Trattoria Papei, culminat amb l'spumante, l'amaretto i la grappa amb els que ens van obsequiar... Després, cap a la piazza Il Campo...de nit, il.luminada, amb les terrasses plenes d'humanitat que traspuava mil i un sentiments, per acabar al local dels del Castellare on culminarem la festassa oferint-los un pilar nostrat. No em diguis...va ser la repera!!
Mentre escric canto: Suona, suona campanina, que per me non suona mai...Questa sera suonerai...suonerai soltanto per me...ding, dong, ding dong...
I ho remato escoltant la cançó de Gino Paoli, en la veu d'Ornella Vanone "Senza fine", pensant en la dolça Siena i amb Il Palio abassagador:
"Senza fine.
Tu trascini la nostra vita;
senza un attimo di respiro,
per sognare,
per potere ricordare,
ciò che abbiamo già vissuto.
Senza fine, tu sei un attimo senza fine...."
Anton
Publica un comentari a l'entrada