L'arribada

Els viatges cada vegada em cansen més. Dilluns vam començar les somiades vacances i de cop ens vam empassar 1.300 quilòmetres. Resultat: vam arribar cansats i jo amb una pansa de regal.

Mantova és una ciutat bonica, neta, endreçada i molt ben cuidada. Rica amb patrimoni medieval i catalogada per la Unesco com Patrimoni de la Humanitat. Aquest és el primer retrat de la ciutat que ens acollirà enguany en les vacances d’estiu. Segur, però, que les sensacions també s’amplien en funció de l’estada i de les vivències experimentades. Encara que percebo que és una ciutat poc explotada. De fet, pràcticament no hi han turistes i passejar per el seu centre històric i el seu palazzo Ducale és fer una descoberta amb tranquil·litat.
Ahir varem trepitjar els carrers d’una ciutat adormida per la forta xafogor, fruit de l’ambient humit que hi aporten els llacs que envolten el centre històric. Malgrat això, l’experiència és recomanable.

Ara acabem de tornar del llac Garda. Sirmione és una població molt bonica però saturada per els turistes. El més recomanable és la sortida amb barca per recórrer tota la ciutat des del llac, on hi brolla l’aigua medicinal i els turistes holandesos, alemanys o italians galopen sobre les aigües d’un llac que els ha donat riquesa a aquest territori regat per l’abundant aigua que aporta salut als camps de cereals, horta o vinya.