Fa dies el claustre romànic
que es troba a l'interior de Mas del Vent, una finca de 22 hectàrees al terme
municipal de Palamós, s'ha convertit en notícia de portada als diaris, les
publicacions digitals i també els informatius de les emissores de ràdio i
televisió.
I és que no deixa de ser
curiós que un historiador de l'art hagi remogut cel i terra fins aconseguir que
s'investigui la procedència d'aquesta joia del romànic, molt probablement
originària del monestir de San Pedro de Gumiel de Izán, ara en ruïnes. Però que
al llarg del darrer segle ha passat per diverses vicissituds a l'espera d'un
bon comprador.
És summament interessant la
història del claustre romànic, que l'any 1931 era comprat amb l'objectiu de
vendre'l a algun ric nord-americà. No ens ha d'estranyar gens aquesta
possibilitat, desenes, centenars, milers... de joies de l'arquitectura europea van
acabar essent comprades i ara s'exhibeixen amb orgull a milers de quilòmetres
de distància.
A causa dels esdeveniments
pels quals va passar el país en el decurs dels anys següents van fer que la
desitjada venta costés de quallar. Als familiars del restaurador, que van
col·locar el claustre al districte madrileny de Ciudad Lineal, ja els estava bé
conviure-hi. I aquesta joia arquitectònica va ser l'escenari de molts dels
moments de la seva vida quotidiana, fins que la peça finalment va ser adquirida
per ser traslladada fins a Palamós. El seu desmuntatge es va dur a terme en un
any!
Llegir les cròniques -per cert,
excel·lents les de José Ángel Montañés a EL PAÍS- m'ha fet pensar amb l'Èric el
Belga. El recordeu? Mític lladre d'origen belga que es va fer ric espoliant el
ric patrimoni d'art sacra d'aquest país. O fins i tot m'ha vingut al cap el
Pantocràtor de l'absis central de Sant Climent de Taüll, que al 1920 va ser
instal·lat al Museu de la Ciutadella, anys després a Montjuïc... I ara fins i
tot començo a imaginar-me les veus dels veïns de San Pedro de Gumiel de Izán
reclamant el seu claustre. S'exclamarien, però, si el claustre hagés acabat en mans d'un ric nord-americà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada