Política a la italiana

Fa tot just un any m'entrevistava amb els responsables de la gestió patrimonial, arquitectònica i cultural del Comune di Siena. Hi havia unanimitat entre els tècnics a l'hora de criticar la passivitat de l'administració per fer front a problemes endèmics i enquistats de la societat italiana.

No em va resultar gens extrany el discurs. Setmanes abans, uns amics del sud del país coincidien a l'hora de formalitzar les mateixes queixes. Mentre que el periodista i filòsof, Roberto Saviano, se'n ha fet un tip d'abordar i denunciar els problemes d'una Itàlia, que pateix encara la corrupció de la màfia, estretament vinculada a la d'un bon nombre de polítics.

El primer ministre italià, Sílvio Berlusconi, n'és el màxim exponent d'aquesta classe política italiana, que per sort, aquests dies,  trontolla. De fet, tot sembla indicar que cada vegada estem més a prop de dir adéu a la gestió política protagonitzada pel magnat empresari que ha sabut burlar-se de la Justícia, de l'Ètica i sobretot de la ciutadania italiana.

Probablement el comiat de Berlusconi ha de permetre iniciar un procés de neteja per a les institucions i les administracions italianes. Es tracta d'una excel·lent oportunitat per començar un nou camí cap a l'exercici de la democràcia, de la regeneració social i sobretot de la recuperació d'uns valors que, malauradament, a voltes semblen molt llunyans.