Les ciutats parlen, conversen, somien. En definitiva: viuen. Sovint viuen ritmes similars al dels seus veïns, d'altres batallen continuament amb aquells qui les habiten. Aquest, però, no és el cas de Trieste, ciutat universitària, a recer de l'Adriàtic i casa d'importants intel·lectuals italians. Un d'ells és Claudio Magris, professor universitari, intel·lectual, però sobretot literat actiu. Home de lletres i per les lletres que ens ofereix el pols de la seva ciutat: Trieste, en una exposició que es podrà veure a partir del 9 de març i fins el 17 de juliol al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Us la perdreu? Jo no.
1 comentari:
Ep! estas parlant d'un dels gegants de la literatura de finals del segle XX i inicis del XXI. Més en concret, de la literatura de viatges; i per ser més precisos, de com s'ha de viatjar o anar pel món: amb voluntat de conèixer bé el terreny que es trepitja,la seva història i la seva identitat, ni que sigui a través d'anècdotes. En aquesta especialitat, Magris està al nivell de Montaigne, Goethe, Stendhal, Byron, Gaziel, Pla, Waugh o Thubron i, en alguns passatges, fins i tot els supera.
Publica un comentari a l'entrada