Dance me to the end of love

Quatre dècades!

Tota vida té la seva banda sonora i aquesta n'és, fins ara, la meva:

Primera dècada:
Sempre m'ha apassionat la clàssica. La mare sempre explica que cantava les Valquiries de Wagner quan tenia sis anys.

Segona dècada:
Born to run!!! Ohhh, encara boto i crido al Camp Nou. Tenia catorze anys i com m'agradava.
Pst! i encara ara: "baby we will born to run"

Tercera dècada:
Lovetown de Peter Gabriel. Sempre m'ha apassionat, però aquesta cançó és especial. Les meves filles la van aprendre de petites. I segur que encara se'n recorden.

Quarta dècada:
Balla, balla amb mi fins que l'amor s'acabi. Thank you dear Leonard Cohen

Gràcies a tot@s els que heu fet d'avui un dia tant especial. Gràcies per acompanyar-me i per compartir! A gaudir dels propers (dance me to the end of love...)

Avui he somiat amb tu

Avui he somiat amb tu, la llàstima és que quan me'n he adonat m'havia despertat i t'has escapat en un núvol blanc.
En el somni he parlat amb tu, t'he vist. Crec que fins i tot t'he tocat. 
Saps, et trobo tant a faltar... A casa, parlem molt sovint de tu, de les coses que feies, de com ens estimaves, de com t'enfadaves... fins i tot olorem el teu caldo de color blanc.

Vins amb futur

Els vins parlen. Ho fan amb les olors que transmeten quan arriba l'aire fresc per l'ampolla, després d'haver-ne tret el tap. Ho fan amb els colors daurats, clars, foscs, vermells de sang i de vida. Però sobretot parlen quan s'escolen en la nostra sang per compartir experiències, olors, sabors, sentiments, vivències, instants...Per compartir la vida.

Aquest dissabte la DO Montsant ha donat a conèixer els seus vins a la Rambla de Tarragona. Poc més d'una vintena de cellers han participat en una mostra que ha permès divulgar la producció de la DO més jove del país i que elabora vins d'una gran qualitat.

En la mostra em va agradar retrobar a Josep Maria Jové i Joan Asens, dues quartes parts d'Orto Vins, un celler que va néixer amb la crisi econòmica però que mica en mica ha aconseguit incrementar vendes i fer créixer la seva presència al mercat.

En moments com l'actual, en què resulta difícil parlar de projectes que prosperen i creixen, resulta molt gratificant comprovar com hi han vins que quan parlen, parlen del futur.

Blogs per descobrir (I)

"El frío ahí afuera, el frío que asciende cuando desciende el calor del amor, el frío que corre por los pasillos del cuerpo que unen o desunen al corazón con el cerebro (o viceversa), el frío que hace danzar al mercurio rojo sangre la danza del termómetro, el frío que siente en los huesos cuando comienzan a cerrarse las puertas de la juventud, el frío que no se puede aislar com abrigos o calefactores, el frío que es todavía más frío cuando pensamos en qué frío hace, el frío del pasado que es también el frío del futuro y los fríos que no podemos dejar de pensar y sentir junto a este frío del presente".

Així comença Rodrigo Fresán el pròleg del llibre "Postales de invierno" d'Ann Beattie i editat en castellà per Libros del Asteroide. Em va agradar molt el què va escriure aquest escriptor argentí per parlar d'un llibre que us recomano.

Però avui us suggereixo la visita al bloc de Fresán: http://rodrigofresan.megustaescribir.com. 

Carpeta de vacances

M'agrada obrir la carpeta on hi tinc guardades les fotografies de les vacances. 
Tanco els ulls i gairebé em dóna la sensació que torno a viure, amb major intensitat, els moments que se't queden guardats a la retina o bé que la càmera ha immortalitzat per sempre.

Algunes imatges estan associades a una BSO. Aquesta, per exemple, sona a Madama Buterffly. Obviaré els mosquits. I em quedo amb l'òpera. La primera a la Torre dil Lago. Esperem que no sigui la última.

Una bona taula. Una excel·lent companyia... què més són les vacances? Les vacances són olors, textures, sabors, plaers...

Però les vacances són també follia. Em va agradar llegir en un aparador de Siena "tradició i follia" quan parlava de Il Palio. Per a nosaltres és també pell de gallina, esclat d'emocions, plors, una gram commoció.

En definitiva, les vacances són energies per viure, per retornar, per dir: " m'agradaria tornar-te a veure". 

Espero que sigui aviat. I gràcies, moltes gràcies per haver-les pogut viure!